Google Docs

Avui a la classe de TIC hem après a utilitzar el Google Docs .

Ho hem fet amb grup, el nostre, format per la Mari Serrano, la Natalia Martín, la Marta Arumí i jo.


Primer hem creat un document de text per compartir-lo amb el Google Docs i poder-lo veure i modificar totes a l'hora i en el mateix.

- Treball de Hip Hop


Després hem creat una presentació i l'hem pogut retocar i compartir gràcies al Google Docs també.

- Presentació: Les estacions


Finalment, hem fet un formulari de manera molt senzilla i hem pogut veure que s'obté un resultat molt útil.

- Entrevista

Dos entorns per a l'educació infantil

Portals educatius

Construcció d'un poema

A Comunicació Oral i Escrita vem construir un poema a partir d'una activitat. Primer ens vem pensar un número, llavors ens vem dirigir a la biblioteca de la nostra Universitat. Jo vaig triar el número 3, per tant, vaig buscar el 3r prestatge, vaig agafar el 3r llibre, vaig obrir-lo per la pàgina 3 i vaig copiar la 3a línia. Seguidament, vaig tornar a repetir el procés agafant el 3r llibre a partir de l'anterior, i així fins aconseguir un conjunt de frases, que combinant-les amb una mica d'estil, ens van servir per crear un poema.
I aquest és el meu resultat:

Si la llet és fresca o madurada,
La mel pot ser fluïda, espessa o cristal·litzada.
Si la ciutat és un lloc disfressat,
Els pobles potser són un lloc encantat.
Si l’escola té finestres i portes,
El seu pati és fresc i té grans arbres.

Fer de mestre

Ahir, a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna vem poder gaudir d'una conferència de l'Eulàlia Bosch, una professional en el món de l'educació.



De tot el que va dir, el què m'ha fet reflexionar més ha estat:
"Per ser un bon mestre s'ha de voler ser savi."

El planeta del meu OMNI

A plàstica hem realitzat un paisatge adient per l'OMNI de cadascú. Hem utilitzat una fullola, cartró de pedra, paper maché, paper de seda, paper de diari, etc. L'objectiu era obtenir un ambient adequat per el nostre instrument. Aquest és el meu resultat:

Etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica consisteix en comunicar-se estèticament a través de la paraula dita. Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.

La repetició és la clau per poder conservar i difondre els textos. Per aquesta raó necessiten tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i repetits.

L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d'improvisació.

Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:

- Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: la metàfora, sentit figurat, la rima, etc.

- Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa, o sigui "competents".

- Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor.

Pit Roig

Pit-roig,

¿no has pas vist un paradís tot verd

on el meu cor, soliu, pensa que es perd,

lluny de les boires de tardor,

enmig d'un prat tot ple de flor?

Narcís Comadira.

Pit-roig,
¿que vius en aquest bosc,
entremig d'angelets d’aigües cristal·lines,
ben envoltat d'aquestes fulles humides?

Laura Casas.




[Imatges extretes del viquipèdia.]

OMNI

EL MEU OBJECTE MUSICAL NO IDENTIFICAT:

FITXA TÈCNICA:

• Nom: Pesaca
  (Prové de "pesa" i "maraca")

• Classificació:
  La Pesaca pertany a la família dels Idiòfons, és a dir, és un instrument de percussió.
  

• Material utilitzat:
  dos caixetes rectangulars.
  - un rotllo de paper.
  - paper de color negre.
  - paper de plata.
  - arròs.
  

• Descripció de la construcció:
  Primer he buscat un recipient on posar-hi arròs o algun material que al sacsejar-lo fes un so. He trobat unes caixes d'un medicament que tenen una forma rectangular i són d'una bona mida per construir un instrument. He decidit que les ajuntaria mitjançant el cartró d'un rotllo de paper.
  Primer he posat l'arròs a dins i després he enganxat el cartró entre els dos recipients. Llavors ho he folrat tot amb un paper d'embolicar de color negre i finalment he folrat la part central amb paper de plata per donar-li un toc més elegant.
  

• Manual d'instruccions:
  Per fer sonar el meu instrument cal agafar-lo adaptant la mà a la part central que és entre les caixetes. Després, moure'l sacsejant-lo i així produir un ritme o simplement fer-lo sonar.

Qui ets tu?

Mans netes i distingides, on us heu posat?
No sembleu vosaltres, sinó unes altres.
Qui ho havia de dir que algú tan fi podia fer una cosa així?
Potser la vostra mestressa s’ha despistat i ho heu aprofitat,
Però que brutes i empastifades que heu quedat!
Ningú us podrà reconèixer amb aquesta pinta que feu
Heu perdut tota l’elegància, ara més aviat sembleu d’un galifardeu.
Només sé que us ha agradat, perquè us hi heu ben arrebossat!

Lectura

TORRALBA, F. “Depurar prejudicis”. A: L’art de saber escoltar. 6a ed. Lleida: Pagès Editors, 2007. p. 19-22. ISBN: 978-84-9779-415-2

“Benvingudes siguin les imatges borroses, les que deixen un espai ambigu, perquè obren la perspectiva a la incertesa, a la novetat que aporta l’altre.”

Amb aquest fragment, Francesc Torralba ens transmet que és bo tenir coses poc clares, tenir dubtes, no entendre alguna cosa, etc. Ja que això ens obra la curiositat per aprendre-ho. Crec que és molt important això perquè si ens pensem que ja sabem prou i rebutgem allò que desconeixem perdem l’oportunitat d’ampliar les nostres opinions i punts de vista. No hem de perdre mai l’interès per saber.